1es demos

PRIMERES DEMOS (PRIMAVERA 2015)


FETS
crema com l’hivern més cru, amb una fredor infernal
no puc viure sense tu i amb tu no m’hi puc estar
però a vegades sí que fem un intent
fins i tot ens acaben apropant, però els fets són els fets
i a tocar, bufa un vent i ens torna a separar
i jo tiro per aquí, tu per allà, vagi bé
tant de bo poguéssim tornar a començar

no calia afegir res, tot havia quedat prou clar
‘ens dividirem el cel, quan jo hi sigui tu no hi seràs’
però a vegades sí que fem un intent
fins i tot ens acabem apropant, però els fets són els fets
i a tocar, bufa un vent i els torna a separar
i jo tiro per aquí, tu per allà, vagi bé
tant de bo poguéssim tornar a començar
com un Sol de llevant, Lluna de ponent, sempre equidistants, sempre eterns

DE NIT, FOC
cap al tard brillen els fanals del meu carrer
es revelen i criden en silenci els teus secrets
i el cel fa més goig quan es pon el Sol
el cel fa molt més goig…
i de nit tots els gats són negres, tots els ulls marrons
de nit tots els mots diuen espurna i semblen foc
de nit tots els gats són negres, tots els ulls marrons
de nit tots som foc

cap al tard surten els mussols a berenar
la distància s’escurça i el cor sembla accelerar
i el cel fa més goig quan es pon el Sol
el cel fa molt més goig…
i de nit tots els gats són negres, tots els ulls marrons
de nit tots els mots diuen espurna i semblen foc
de nit tots els gats són negres, tots els ulls marrons
de nit tots som foc

TU I LA PENA
Jugàvem a súper herois invencibles
de fites extra ordinàries inoblidables
amb ulls panoràmics irresistibles
i gestos immensament admirables
jugàvem amb tota la sang de les venes
a fet i amagar o a nens contra nenes
jugàvem al pati fent un poti-poti:
pilota a la comba i peti qui peti
però tu, vas dir-me “jo vull fer-me gran” vas dir
“vull fer un pas endavant, no vull jugar més, no val la pena”
Anàvem a fons tot el cap de setmana
s’havia d’acabar el món de matinada
amb foc dins el pit, els nois i les noies
el fum, les ampolles, les hores passades
de festa al carrer, al parc i a la plaça
muntanyes de birres a la terrassa
amb somnis de dia i fugides de vespre
abatuts i alegres quan el Sol tornava
però tu, vas dir-me “jo vull fer-me gran” vas dir
“vull fer un pas endavant, no vull fer el loco, no val la pena”…
tu, tu i la pena.
Al parc amb els nens fent castells de fang
tens aquest posat com d’estar esperant
i ja de tornada de tot, en certa manera
El pes dels horaris devora rutina
reunions que no s’acaben mai, les hores punta
pagues extres sempre tan petites
vacances d’estiu que es fan tan i tan curtes
i tu, tu dius que ja no vols ser gran
dius que d’això ja n’estàs fart, ser responsable no val pena
tu, tu i la pena