108.000 Milions de Formes

1 – Patrons i Vaixells

tires amunt cap al cel
amb la mirada i de sobte la ment
cridant inaudiblement
i amb una imatge t’eriça la pell
ets tu, només tu, tu qui governa el vaixell

balles entre la gent
buscant trajectòries perfectes
i algunes vegades encertes de plé
i altres no tant
però està bé
perquè ets tu, tu, només tu qui governa el vaixell

ai, que bufi mestral i ens doni bona sort
ah, i un corrent sideral ens dugui fins el port
ah, brillin tots els estels amb rotund esplendor
ah, i trobem pel camí persones de bon cor

i ara que els 7 oceans es despleguen per tu
ara tot repte imposible sembla a l’abast adequat i oportú
ara que voltes pel món decidint el teu rumb
ara qualsevol cop de mà és benvingut

ai, que bufi xaloc i ens doni bona sort
ah, i un corrent poderós ens dugui fins a bon port
ah, brillin tots els estels amb perfecte esplendor
ah, i trobem pel camí persones de bon cor
que creuem camins amb gent de bon cor

2 – La solitària mort d’un pardalet

Corre més que el vent, per arribar a ca l’àvia i al replà li fa un petó
“me ballen dues dents, alguns companys de classe m’han pegat en un racó”
uns quants filmaven mentre d’altres li cridaven perdedor
li cridaven perdedor
pobre, diu la gent al carrer,

aquest matí s’ha pres un got de llet i tot seguit ha dit adéu
la mare “fins després” i pocs segons més tard un cop de porta rere seu
peró li ha trobat quelcom d’estrany a la mirada i a la veu
a la mirada i a la veu

pobre, diu la gent al carrer,
es veu que tenia problemes de parla i per’xò se’n en reien d’ell constantment
pobre, diu la tele a les tres, patia de setge diari però ningú preveia que el nano acabés tan malament
no que acabès tan malament

mai t’oblidarem, sempre estaràs present i viu als nostres cors
companyes i companys ben abraçats es fan un munt de selfies pel record
i un minut de silenci al pati a prop d’on va rebre tants cops
a prop d’on va rebre tants cops

i els assetjadors, molt afectats i penedits per tot plegat
li han demanat perdó canviant l’estat dels seus perfils a les xarxes socials
crespons negres i cares grogues amb la llàgrima al costat
crespons i llàgrima al costat

3 – Tot a una carta

diga’m si et va bé
que ens veiem més tard per fer un café
ràpid li respon
just ara mateix, per tu, tinc tot el temps del món

Si vols avui ens ho juguem tot a una carta
i veiem com va, què fem i fins on ens du aquest corrent

Ajuntem els peus
fins no distingir meus o teus
fins el moll de l’ós
que noi quedi espai
entre el teu cos i el meu cos

Si vols avui ens ho juguem tot a una carta
i veiem com va, què fem i fins on ens du aquest corrent
Que no para i que empeny i que ens fa tornar a ser novament
esperit somiador/rutilant, generós, audaç i valent
Que s’obstina a sortir més enllà d’allò que coneixem
i s’atansa al regal evident que és aquest present

4 – L’espurna

Ell pensa és el més important que m’ha passat, de vegades em sentia completament hipnotitzat
sense dubtes la millor dona amb la que mai he estat, ens ho vam passar tant bé, vam riure de veritat
Sols calia baixar a fer unes birres al bar, passés el què passés sempre podíem xerrar
consumíem les hores només fent-la petar, somiant amb algun lloc que podríem visitar
I sortiem a fer un tomb tot just caure la nit i ens magrejàvem al cotxe
i divertits dibuixàvem cors als vidres amb la punta del dit, hem sentia tan afortunat

tota relació neix d’una espurna de passió i segurament l’amor no cap a dins una cançó
però quan pica a la porta li obrim sense condicions i cadascú té la seva versió

Ella pensa és el paio més tonto que m’he tirat, tot el dia empanat, com si visqués hipnotitzat
vam fotre set o vuit polvos i em van sobrar la meitat
el pitjor rollete que he tingut, de veritat, el tiu estava obsessionat amb ‘nar a fer birres al bar, passés el que passés mai no parava de xerrar
consumia les hores sense deixar de parlar d’alguna merda de lloc que volia visitar
I sortíem a fer un tomb tot just caure la nit i era tot mans dins el cotxe, el malparit
dibuixava cors als vidres amb la punta del dit, afortunadament ja s’ha acabat

tota relació neix d’una espurna de passió i segurament l’amor no cap a dins una cançó
però quan pica a la porta li obrim sense condicions i cadascú té la seva versió

He vist una parella dins un bar on he estat, passava de llarg però en veure’ls hi he entrat
i m’han fet enveja tots dos allà hipnotitzats mentre es picaven l’ullet i feien mans d’amagat
i mirant-los xerrar fent unes birres al bar
he pensat que és una sort tenir algú a qui estimar i tenir algú que t’estimi
i en qui poder confiar
i restar plegats i muts o només fer-la petar
i sortir a fer un tomb tot just caure la nit
buscar-nos al cotxe o trobar-nos al llit
dibuixar cors als vidres amb la punta del dit o dibuixar-nos fins a caure esgotats

5 – Mediterràniament

vam salpar tan contents
cadascú fugint de guerres diferents
sona bé la llibertat
l’esperança d’un futur amd dignitat
i a poc a poc anem passant, els dies cremen lentament
les ones ens van sacsejant, espero que no naufraguem
i a poc a poc anem plegant, perduts en aquest blau immens
els somnis es van ofegant, tot tan mediterràniament

sal i sol, set i fam
una lluita permanent per respirar
tants amics, tants familiars
hem deixat enrere per anar endavant
i a poc a poc anem passant, els dies moren lentament
les ones ens van colpejant, espero que no naufraguem…

6 – Brutal

et queda bé el cabell així, millor que tan repentinat
et senta bé no tenir temps per mandrejar
et senta bé llevar-te aviat
m’agraden els teus dematins
caos i silenci a parts iguals
no cal que et posis el vestit, encara no
fins que no acabi d’esmorzar

he vist l’infinit perdre els papers per reflexar-se al teu esguard
he vist l’univers plegar-se sobre sí mateix per un instant
i ha estat colpidor i perfectament brutal
tan definitiu i perfectament brutal

podem fer una visita al zoo
alliberar alguns animals
veure sangria a qualsevol parc del voltant
i tornar a casa cap al tard

he vist aquest món vendre-s’ho tot per formar part del teu esguard
he vist com el temps es descomptava a si mateix per un instant
i ha estat colpidor i perfectament brutal
tan definitiu i perfectament brutal

7 – Primer dia

i m’hipnotitzes quan escrius
en tovallons de bar i rius
en adonar-te
que no tens per pagar

m’esquiven tots els adjectius
quan provo d’aguantar i descriu-
re la mirada
que m’acabes de llençar
lenta i fulminant de tant concretament abstracta

podem enumerar 10.000 idees
o fer volar coloms que visquin fins l’endemà
dançar al compàs de les marees
o bé, de fet, millor treure’ns la roba i follar

hem decidit que el món és boig
que el sol quan surt és roig i un raig
seu sobre el rostre
és un tipus de petó

que tant se val quants cops prens mal
si neix una oportunitat
sense remei,
tornaràs a enamorar-te
i diràs parides tant intensament abstractes

podem enumerar 10.000 idees
o fer volar coloms que visquin fins l’endemà
dançar al compàs de les marees
o bé, de fet, millor treure’ns la roba i follar

8 – Dona dins Gàvia

somiava que seria una princesa
somiava príncep, somiava castell
ara somia amb la delicadesa
d’una mà tendre entre els seus cabells

entrega el cos a l’enemic, d’ofici
s’amaga en un racó del seu cervell
uns quants billets rubriquen l’armistici
no sap què fer amb l’odi que sent per ell peró

surt per poder-se netejar
tanca els ulls i apreta fort les dents
plora peró conté les llàgrimes
i retoca el maquillatge mentre arriba un nou client

i la torna a escanyar la corda que li estreny el coll
no gosarà cridar, no donarà un soroll
la torna atropellar la roda de la mala sort
i ja té coll aball que sempre guanya el fort

víctima i reina a la mateixa festa
una mestre sobrevivint arreu
no té altra vida, ni tan sols aquesta
sap que no res és veritablement seu

9 – Un poema no val res

Un poema no val res, un poema és tot el que ens cal
una bala és un accent i la paraula és un combat
és un arma carregada de futur, és un crit i un silenci abismals
lliures com el vent
i la sang contundent, que brolla càlida i regna instantàniament,
viu la vida des del fang mentre mira cap el cel
com una flama eterna cremant aquest moment

un poema no val res, un poema és tot el que ens cal
se t’escapa entre les dents, se t’escorre entre les mans
és un avi apostant pel futur, un proscrit que s’allunya xiulant
lliure com el vent
i la sang contundent, que brolla càlida i regna instantàniament,
viu la vida des del fang mentre mira cap al cel
com una flama eterna cremant aquest moment

un poema no val res, un poema és tot el que ens cal
és la màgia d’un conjur, d’un borratxo il.luminat
és un ara quan s’oblida el futur, un present quan no arriba el passat
res més que vent
i la sang contundent, que brolla càlida i regna instantàniament,
viu la vida des del fang mentre mira cap al cel,
penetra dins la terra desesperadament
mescla síncope i compàs de forma permanent
com una flama eterna cremant aquest moment

10 – L’ésser

l’èsser viu com si fos nu

l’ésser fuig com si fos
altrament, altre jo…nu

l’èsser som tots en un
tots som tot, jo sóc tu…nu